Mariona Picas
“De cop se m’han obert portes professionals que abans ni em sentien ni em veien.”
Vaig arribar aquí, davant teu, aguantant-me les ganes de plorar. Potser, ja feia un any
que ho feia això, de tenir la sensació constant de necessitar plorar, sense un motiu
aparent. Tenia Moltes punxades al pit (al plexe, vaja), no era capaç de tenir la
mandíbula relaxada i no dormia gaire bé. Era conscient que em sentia impotent davant
de moltes situacions, com incapaç de tirar endavant projectes per falta de capacitat
personal. Com si no fos prou bona, sobretot professionalment. A nivell de parella estava
completament tancada, feia un any i mig que havia trencat una relació llarga, en la que
mai m’havia sentit especialment estimada ni tinguda en compte, i no volia saber res del
gènere masculí, perquè les parelles que havia tingut abans, sempre havien sigut similars,
sempre havien aconseguit fer-me sentir ben poca cosa.
Com que el meu cap no parava mai, tenia una capacitat de donar voltes a la mateixa idea
de manera obsessiva increïble. Mai havia pogut relativitzar realment, encara que ho
digués, el meu cap aconseguia que l’important i el que no ho era seguíssim allà donant
voltes.
Després de tot aquest procés, en el que he plorat, recordat, perdonat, assumit i afrontat
tot el que he viscut fins ara, he anat tancant portes i començat a mirar endavant. Com
potser que això succeeixi a través de teràpies naturals? No ho sé, jo simplement m’he
deixat portar sense jutjar i he anat avançant cap a una persona que no sabia ni que era.
Ara, per alguna raó que se m’escapa, perquè se m’escapa, racionalitzo aquest canvi, tot
flueix. Resulta que sóc una persona segura de si mateixa, que sóc conscient de la meva
vàlua. De cop, se m’obren portes professionals, que abans ni em sentien ni em veien. En
l’amo, que és el més graciós, he descobert algú que feia 30 anys que estava a prop meu i
amb qui no ens havíem vist mai. I ara estic tranqui-la, molt. No penso en què passarà
d’aquí dos mesos ni m’agobio donant-hi voltes. Sóc capaç de relativitzar i sóc capaç de
ser feliç i prou. I sobretot, de cop, la sensació de que tot és molt fàcil i de que tot flueix
capo n vull (perquè està passant!) Em deixa al·lucinada i em fa de com viva
d’agobiada fins ara.
Gràcies Griselda i Gràcies a tots els professionals del FAC!!!! Aconseguim marcar
l’abans I el després. Tinc la sensació de començar de zero!