1.1. Psicoterapia RDA y Terapia Gestalt
Nota: En el Centro FAC usamos la terapia Gestalt como uno de los recursos para trabajar en las sesiones de RDA
Katja Meixner: “Mediante la terapia Gestalt, la persona consigue una mayor consciencia de si misma, de su entorno y de sus mecanismos relacionales»
¿En qué consiste la terapia Gestalt?
“La Terapia Gestalt es una rama de la psicoterapia existencial. Podría definirse casi como un «arte de vivir». Una manera de concebir las relaciones del ser humano con el mundo”. «Se basa en la toma de consciencia de la experiencia actual, del “aquí y el ahora” inmediato, y de cómo las vivencias pasadas repercuten en este nuestro “aquí y ahora”».
La Gestalt creada por Fritz y Laura Perls rescata nuestras percepciones corporales y emocionales como herramientas esenciales para poder percibir y entender nuestra realidad interna y externa. Unifica el ser humano. ¿Cómo? Restableciendo la importancia de nuestras percepciones, emociones y sensaciones físicas. El objetivo de ello es re-empoderarnos de ellas y utilizarlas a modo de brújulas para orientarnos en nuestra vida.
¿Cuál es el principcio sobre el cual se rige la Terapia Gestalt?
Su principio yace en que, si descuidamos un solo aspecto de nuestra vida, de nuestro comportamiento, de nuestro pasado, de nuestro psiquismo, o de nuestro cuerpo, será difícil conseguir el bienestar y la sanación. Para ello es necesario descubrir la propia unidad. Léase, la propia estructura interna, y tener una visión de conjunto. Por lo tanto, cada aspecto trabajado del Ser viene resituado en un contexto global. Es decir, puesto en relación con los otros aspectos de nuestro Ser, para retomar contacto con nosotros mismos.
La Gestalt facilita que la persona reconecte con sus tres centros de existencia (el mental/cognitivo, el físico y el emocional). Asimismo, también facilita que aprenda a beneficiarse de cada uno de ellos manteniendo fluida la relación entre ellos. El reconocimiento de las propias emociones y sensaciones ayuda a filtrar el ruido en la cabeza, y la mente ayuda a procesar las sensaciones y las emociones. Los tres centros son necesarios para ser plenamente conscientes de lo que nos sucede aquí y ahora, y de cuáles son nuestras necesidades. Es el diálogo y la escucha de nuestros tres centros el que nos permite tener un cuadro completo de nuestra realidad interna y externa.
¿Qué diferencia la terapia Gestalt de la psicología clínica?
En la psicología clínica (psicoanálisis) se trata de interpretar el inconsciente. La Gestalt, al ser una psicoterapia existencialista o humanista, se basa en aumentar la consciencia de uno mismo y de ayudar el cliente a encontrar la fuerza necesaria para conseguir sus propios logros personales (auto apoyo).
En una psicoterapia clásica, normalmente el terapeuta hace pocas/mínimas intervenciones, que suelen expresarse en forma de preguntas. El objetivo es, como en la terapia Gestalt, ofrecer al cliente un espacio, que sienta suyo, para verbalizar y expresarse libremente, sin ser sujeto a juicio alguno, donde se sienta escuchado, comprendido, y donde a la vez puede escucharse.
La diferencia está en que en una psicoterapia clásica se busca comprender el “por qué” sucede lo que sucede o por qué se siente lo que se siente. En Gestalt, por el contrario, la atención se focaliza más en comprender el “cómo” y el “para qué”.
Para ello, el terapeuta Gestalt, a diferencia del psicoterapeuta clásico, tiene una postura más dialogante (yo-tu). Utiliza intencionalmente su resonancia (su propio sentir) para que entre los dos se pueda construir el sentido de lo que acontece. Se basa más en el proceso que en el contenido. Así, el cliente comprende su propio funcionamiento y descubre cuáles son sus mecanismos de “supervivencia”.
¿De qué recursos se sirve un terapeuta Gestalt?
El terapeuta Gestalt se sirve mucho de todo lo que es fenomenológico en el comportamiento del cliente. Me refiero a las formas de gesticular, la mirada, la manera en que se sienta. Cualquier gesto viene tomado en consideración. Es más, cada gesto es invitado a ser amplificado para dar espacio a este lenguaje corporal. Un lenguaje que expresamos y/o percibimos sin ser computado por nuestra consciencia. Es justamente esa expresión inconsciente la que nos facilita una mayor comprensión de nuestro funcionamiento.
Al ser una terapia psicorporal se propone al paciente la posibilidad de experimentar y vivenciar sus diálogos internos o externos. Para ello se recurre a dinámicas de juego de roles, puestas en escena, movimiento, o creativas. De este modo, permitimos que el cliente descubra el origen de sus dificultades y encuentre pistas para nuevas soluciones.
No se busca romper las resistencias de la persona. Más bien se trata de llevarlas a la consciencia para darles su justo valor ya que en toda resistencia existe una parte patológica y una parte sana. El objetivo es aumentar la capacidad de adaptación a diferentes contextos de la persona y desarrollar así su potencial latente.
¿Cuál es la importancia del “aquí” y el “ahora” en la terapia Gestalt?
La idea de «el aquí y el ahora» consiste en rescatar y llevar a la consciencia la experiencia inmediata del presente. Se trata de uno de los conceptos más importante de la Gestalt. Todos tendemos a hablar continuamente del pasado y de sus experiencias como si fueran hechos históricos aún vivos en el presente.
El «aquí y ahora» es un momento durante el cual la persona es consciente únicamente de la experiencia sensorial generada en ese preciso instante: de lo que ve, de lo que oye, y de lo que siente kinestésicamente. Se trata del estado presente sin consciencia del pasado ni del futuro; momento que permite actualizarse y saber cómo se está realmente, sin el ruido de la mente, sin la carga del pasado, y el ansia del futuro.
Es cuando estamos en el aquí y ahora que podemos sentir lo que nos pasa en vez de hablar “sobre” lo que nos pasa. Es aquí donde tomamos consciencia de “los deberías” que nos repetimos incesantemente. Unos deberías originados en las prohibiciones y órdenes que hemos absorbido a lo largo de nuestra vida, y que nos generan sentimientos de malestar y de culpa cuando no los llevamos a la práctica.
En un “aquí y ahora” sin “deberías” podemos contactar con nuestras sensaciones y necesidades reales. Al darnos cuenta de ellas, podemos responsabilizarnos de nosotros mismos, suavizar o flexibilizar las normas sociales y morales internas adquiridas.
La terapia Gestalt utiliza el método “awareness”, es decir, el “darse cuenta”. ¿A qué nos referimos exactamente con este “darse cuenta”?
Más que un método, se trata de un concepto. Awareness es un término inglés que se ha traducido por “darse cuenta” en castellano. Aun así, en otros idiomas se ha mantenido la palabra inglesa al no encontrar un término que reflejara su amplio sentido.
El awareness es ese punto en el espacio-tiempo que precede al darse cuenta. Se trata de ese flujo permanente de sensaciones inmediatas, físicas, emocionales o mentales que percibimos de nuestro entorno interno y externo antes de ser procesado por la consciencia. Es ese momento en que el ciervo que está pastando tranquilamente, de repente alza la cabeza, agudiza los oídos, y mira el entorno para averiguar el significado de lo que ha percibido por instinto.
El awareness es nuestra percepción instintiva, primitiva, de nuestro medio interno y externo. Sólo se da en el presente inmediato y se refiere exclusivamente a lo que se percibe “ahora y en este preciso instante”. El “darse cuenta” es el momento en que esas sensaciones percibidas se vuelven conscientes, y de repente toman sentido.
¿Qué cambios experimenta una persona que recibe terapia Gestalt?
Ante todo, la terapia Gestalt no se recibe, se hace. Se trata de un encuentro entre dos personas. El terapeuta acompaña y apoya la persona en el proceso que está viviendo para que pueda activar sus recursos personales. Así, le ayuda a encontrar soluciones a sus dificultades y conflictos emocionales. Es un trabajo que se realiza entre dos.
La persona consigue una mayor consciencia de si misma, de su entorno, y de sus mecanismos relacionales. Eso le permite flexibilizar sus rigideces, legitimar sus sensaciones y sus emociones, darse cuenta de lo que necesita, y darse permiso para conseguirlo. Descubre cómo auto apoyarse para retomar las riendas de su vida.
“Lo importante no es lo que han hecho de mí en el pasado, sino lo que hago yo mismo en el presente de lo que han hecho de mi” (Fritz Perls)
¿Cómo puede contribuir la terapia Gestalt en el proceso de desbloqueo que experimenta la persona que está recibiendo tratamiento Keymac?
El tratamiento Keymac, con su diagnóstico propio y holístico, estudia las causas de los bloqueos energéticos. Asimismo, trabaja de una manera integral la localización de los bloqueos en el cuerpo, causados por impactos negativos no liberados. El método potencia la liberación del flujo natural de la energía en la zona afectada del cuerpo. Y ello favorece la recuperación de la salud y el bienestar, permitiendo vivir con plenitud.
A veces, durante el proceso de desbloqueo, afloran emociones y/o resistencias. Ello puede dar la sensación de que el proceso se está estancando y que no hay evolución. La terapia Gestalt acompaña la persona en su proceso de desbloqueo para aumentar la consciencia de su propia evolución, favorecer un darse cuenta de los recursos propios que se están reactivando, y despertar el potencial todavía dormido para que la persona pueda retomar las riendas de su vida.
¿Son recomendables las terapias grupales basadas en la terapia Gestalt?
Una de las mayores ventajas de la Gestalt en grupo es el percatarse de que hay otras personas que tienen las mismas dificultades, o que tienen experiencias/vivencias similares a las nuestras, y que esas se pueden compartir. Esto a menudo es una revelación y proporciona un gran alivio.
Los diferentes participantes del grupo nos hacen de espejo. Es decir, nos permiten adquirir una mayor autoconsciencia. Además, favorece que se desarrollaen nuevas habilidades para relacionarnos con los demás y con nosotros mismos. Y, además, nos ayudan a descubrir nuevas formas para lidiar con nuestras dificultades y/o nuestras emociones.
A veces, participar en talleres de grupo resulta incómodo al principio por el pudor de hablar de las propias dificultades delante de extraños. Sin embargo, al descubrir que otros pueden experimentar situaciones parecidas, suele surgir un sentimiento de pertenencia y complicidad. Este sentimiento diluye la sensación de soledad que a menudo aparece con el sufrimiento. Esto facilita que poco a poco cada uno pueda abrirse y expresar sus emociones. La persona se siente apoyada, comprendida y acompañada. Es importante destacar que una de las consignas de los talleres grupales es que la información manejada es totalmente confidencial.
Por otro lado, los talleres de Gestalt suelen proponer dinámicas de “experimentación lúdica” para que el grupo no sólo comparta desde el habla sino sobre todo desde la vivencia. Las dinámicas se pueden vivir desde el compartir con los demás o en solitario. Los participantes deciden libremente participar más o menos, siendo importante que cada cual se dé cuenta de lo que le pasa, de cómo lo vive en relación consigo mismo, y con el resto del grupo, pudiendo eso ser un reflejo de su funcionamiento en el mundo externo.
Terapeuta: Katja Meixner
Nota: Al Centre FAC fem servir la teràpia Gestalt com un dels recursos per a treballar en les sessions d’ RDA
Katja Meixner: “Mitjançant la teràpia Gestalt, la persona aconsegueix una major consciència de si mateixa, del seu entorn i dels seus mecanismes relacionals»
En què consisteix la teràpia Gestalt?
«La Teràpia Gestalt és una branca de la psicoteràpia existencial que podria definir gairebé com un «art de viure», una manera de concebre les relacions de l’ésser humà amb el món». «Es basa en la presa de consciència de l’experiència actual, de l’ «aquí i ara» immediat, i de com les vivències passades repercuteixen en aquest nostre «aquí i ara «».
La Gestalt creada per Fritz i Laura Perls rescata les nostres percepcions corporals i emocionals com a eines essencials per poder percebre i entendre la nostra realitat interna i externa. Unifica l’ésser humà, restablint la importància de les nostres percepcions, emocions i sensacions físiques, per a re-empoderar-nos-en i utilitzar-les a mode de brúixoles per orientar-nos en la nostra vida.
El seu principi rau en què, si descuidem un sol aspecte de la nostra vida, del nostre comportament, del nostre passat, del nostre psiquisme, o del nostre cos, serà difícil aconseguir el benestar i la sanació. Per això cal descobrir la pròpia unitat, la pròpia estructura interna i tenir una visió de conjunt. Per tant, cada aspecte treballat de l’Ésser ve ressituat en un context global, és a dir, posat en relació amb els altres aspectes del nostre Ésser, amb l’objectiu de reprendre contacte amb nosaltres mateixos.
La Teràpia Gestalt facilita que la persona reconnecti amb els seus tres centres d’existència (el mental / cognitiu, el físic i l’emocional), i aprengui a beneficiar-se de cadascun d’ells mantenint fluïda la relació entre aquests. El reconeixement de les pròpies emocions i sensacions ajuda a filtrar el soroll al cap, i la ment ajuda a processar les sensacions i les emocions. Els tres centres (la ment, l’emocional i el corporal) són necessaris per a ser plenament conscients del què ens passa aquí i ara, i de quines són les nostres necessitats. És el diàleg i l’escolta dels nostres tres centres el què ens permet tenir un quadre complet tant de la nostra realitat interna com també de l’externa.
En què es diferencia la teràpia Gestalt de la psicologia clínica?
En la psicologia clínica (psicoanàlisi) es tracta d’interpretar l’inconscient mentre que la Gestalt, al ser una psicoteràpia existencialista o humanista, es basa a augmentar la consciència d’un mateix i d’ajudar el client a trobar la força necessària per aconseguir els seus propis èxits personals (auto suport).
En una psicoteràpia clàssica acostuma a passar que el terapeuta fa poques / mínimes intervencions, que acostumen a expressar-se en forma de preguntes. L’objectiu és, com en la teràpia Gestalt, oferir al client un espai, que senti seu, per verbalitzar i expressar-se lliurement, sense ser subjecte a cap judici, on se senti escoltat, comprès, i on alhora pot escoltar-se.
La diferència rau en què en una psicoteràpia clàssica es busca comprendre el «per què» passa allò que passa, o per què se sent allò que se sent, mentre que en Gestalt l’atenció es focalitza més en comprendre el «com» i el «per a què «, i no tant el «per què».
Per això, el terapeuta Gestalt, a diferència del psicoterapeuta clàssic, té una postura més dialogant (jo-tu). Utilitza intencionalment la seva ressonància (el seu propi sentir) perquè entre els dos es pugui construir el sentit d’allò que esdevé. Es basa més en el procés que en el contingut, perquè el client comprengui el seu propi funcionament, i descobreixi quins són els seus mecanismes de «supervivència».
El terapeuta Gestalt se serveix molt de tot allò que és fenomenològic en el comportament del client com les formes de gesticular, la mirada, la manera en què se sent. Qualsevol gest és pres en consideració i convidat a ser amplificat per donar espai a aquest llenguatge corporal que expressem i / o percebem sense ser computat per la nostra consciència. És justament aquesta expressió inconscient la què ens facilita una major comprensió del nostre funcionament.
Com que és una teràpia psicorporal es proposa al pacient la possibilitat d’experimentar i vivenciar els seus diàlegs interns o externs. Per això es recorre a dinàmiques de joc de rols, posades en escena, moviment, o creativitats per permetre al client descobrir l’origen de les seves dificultats i trobar pistes per a noves solucions.
No es busca trencar les resistències de la persona, més aviat es tracta de portar-les a la consciència per donar-los el seu just valor ja que en tota resistència hi ha una part patològica i una part sana. L’objectiu és augmentar la capacitat d’adaptació a diferents contextos de la persona i desenvolupar així el seu potencial latent.
Quina és la importància de l’ «aquí i ara» en la teràpia Gestalt?
La idea de l’ “aquí i ara» consisteix a rescatar i portar a la consciència l’experiència immediata del present. Es tracta d’un dels conceptes més important de la Gestalt. Tots tendim a parlar contínuament del passat i de les seves experiències com si fossin fets històrics encara vius en el present.
L’ «aquí i ara» és un moment durant el qual la persona és conscient únicament de l’experiència sensorial generada en aquest precís instant: d’allò que veu, d’allò que sent, i d’allò que sent kinestèsicament. Es tracta de l’estat present sense consciència del passat ni del futur; moment que permet actualitzar-se i saber com s’està realment, sense el soroll de la ment, sense la càrrega del passat, i l’ànsia del futur.
És quan estem en l’aquí i ara que podem sentir allò que ens passa, enlloc de parlar «sobre» allò que ens passa. És aquí on prenem consciència d’ «els hauries» que ens repetim incessantment, originats en les prohibicions i ordres que hem absorbit al llarg de la nostra vida, i que ens generen sentiments de malestar i de culpa quan no els portem a la pràctica.
En un «aquí i ara» sense «hauries» podem contactar amb les nostres sensacions i necessitats reals i, a l’adonar-nos-en, podem responsabilitzar-nos de nosaltres mateixos, suavitzar o flexibilitzar les normes socials i morals internes adquirides.
La teràpia Gestalt utilitza el mètode «awareness», és a dir, l’ «adonar-se». A què ens referim exactament amb aquest «adonar-se»?
Més que un mètode, es tracta d’un concepte. Awareness és un terme anglès que s’ha traduït per «adonar-se» en català, encara que en molts altres idiomes s’ha preferit mantenir la paraula anglesa al no trobar un terme que reflectís el se sentit ampli.
L’awareness és aquest punt en l’espai-temps que precedeix a l’adonar-se’n. Es tracta d’aquest flux permanent de sensacions immediates, físiques, emocionals, o mentals que percebem del nostre entorn intern i extern abans de ser processat per la consciència. És aquell moment en què el cérvol que està pasturant tranquil·lament, de cop i volta alça el cap, aguditza les orelles, i mira l’entorn per esbrinar el significat d’allò que ha percebut per instint.
L’awareness és la nostra percepció instintiva, primitiva, del nostre medi intern i extern. Només es dóna en el present immediat i es refereix exclusivament a allò que es percep «ara i en aquest precís instant» deixant de banda qualsevol informació que es refereixi a altres contextos. L’ «adonar-se», per la seva banda, és el moment en què aquestes sensacions percebudes es tornen conscients, i de sobte prenen sentit.
Tot allò fenomenològic (és a dir, els gestos, les postures, les mirades, els sons, etc.) que ocorre durant la sessió també és utilitzat pel terapeuta per amplificar aquest awareness i facilitar al client un “adonar-se”.
Quins canvis experimenta una persona que rep teràpia Gestalt?
Primer de tot, la teràpia Gestalt no es rep, es fa. Es tracta d’una trobada entre dues persones, on el terapeuta acompanya i dóna suport a la persona en el procés que està vivint perquè pugui activar els seus recursos personals i trobar solucions a les seves dificultats i conflictes emocionals. És un treball que es realitza entre dos.
La persona aconsegueix una major consciència de si mateixa, del seu entorn, i dels seus mecanismes relacionals. Això li permet flexibilitzar les seves rigideses, legitimar les seves sensacions i les seves emocions, adonar-se d’allò que necessita, i donar-se permís per aconseguir-ho. Descobreix com donar-se suport a si mateix per reprendre les regnes de la seva vida.
«L’important no és allò que han fet de mi en el passat, sinó allò que faig jo mateix en el present d’allò que han fet de mi» (Fritz Perls).
Com pot contribuir la teràpia Gestalt en el procés de desbloqueig que experimenta la persona que està rebent tractament Keymac?
El tractament Keymac, amb el seu diagnòstic propi i holístic, estudia les causes dels bloquejos energètics i treballa d’una manera integral la localització dels bloquejos en el cos, els quals han estat causats per impactes negatius que no hem alliberat. El mètode potencia l’alliberament del flux natural de l’energia a la zona afectada del cos, recuperant la salut, el benestar, permetent viure amb plenitud el dia a dia.
A vegades, durant el procés de desbloqueig, afloren emocions i / o resistències, donant la sensació que el procés s’està estancant i que no hi ha evolució. La teràpia Gestalt acompanya la persona en el seu procés de desbloqueig per augmentar la consciència de la seva pròpia evolució, afavorir un adonar-se dels recursos propis que s’estan reactivant, i despertar el potencial encara adormit perquè la persona pugui reprendre les regnes de la seva vida.
Són recomanables les teràpies grupals basades en la teràpia Gestalt?
Un dels avantatges de la Gestalt en grup és adonar-se que hi ha altres persones que tenen les mateixes dificultats, o que tenen experiències / vivències similars a les nostres, i que aquestes es poden compartir. Això sovint és una revelació i proporciona un gran alleugeriment.
Els diferents participants del grup ens fan de mirall i ens permeten adquirir una major autoconsciència, desenvolupar noves habilitats per relacionar-nos amb els altres i amb nosaltres mateixos, i descobrir noves formes per solucionar les nostres dificultats i / o les nostres emocions.
A vegades, participar en tallers de grup resulta incòmode al principi pel pudor de parlar de les pròpies dificultats davant d’estranys. No obstant això, en descobrir que altres poden experimentar emocions, sensacions o situacions semblants, acostuma a sorgir un sentiment de pertinença i complicitat que dilueix la sensació de soledat que sovint apareix amb el patiment. Això facilita que poc a poc cadascú pugui obrir-se i expressar les seves emocions, sentint-se recolzat, comprès i acompanyat. A més, és important saber que una de les consignes primordials dels tallers en grup és que la informació manejada és totalment confidencial i no pot sortir del grup.
D’altra banda, els tallers de Gestalt acostumen a proposar dinàmiques d’ «experimentació lúdica», perquè el grup no només comparteixi des de la parla sinó sobretot des de la vivència. Les dinàmiques es poden viure des del compartir amb els altres o en solitari. Els participants decideixen lliurement participar més o menys, sent important que cadascú s’adoni d’allò que li passa, de com ho viu en relació amb si mateix, i amb la resta del grup, podent això ser un reflex del seu funcionament al món extern.
Terapeuta: Katja Meixner